A Sant Llorenç, llorencines;

A Sant Llorenç, llorencines;
no n’he vistes tantes mai!
Però tenen un trebai:
que se casen i són nines.

Més informació

Recopilador

Rafel Ginard

Referència bibliogràfica

Cançoner Popular de Mallorca

Via d'incorporació

Transcripció edició

Classificació

Sant Llorenç

Poble

Artà

Núm de glosa

827

Volum

III

Altres cançons relacionades

Una fadrina, quan fila,
dins ses mans hi té un bastó.
Diràs an es companyó
que me duga un mocador
d’aquells garrits, de llamina.

Molts de confessos resolen
que es festejar és passatemps:
no hi ha més devertiments
que casar-se, si se volen.

Me n’anava a Son Ramon
a taiar sa romeguera
i vaig perdre sa somera:
mal d’altri, riaies són.