‘Xeca’t, pareier major,
ses sopes t’han abocades
i ses llavors ensacades
i s’aigo dins ses beurades:
ja no et puc servir millor.
Si no venia, jo hi ‘nava,
no poria més estar:
tan fort era mon penar
com lluny de vós habitava.
Ballen com a perns de rifa
i fan brunzir ses faldetes,
i es qui sent ses castanyetes,
tot d’una d’amor se grifa.