Tothom pretén d’es seu sebre,
tant si és pobre com si és ric.
Va nodrir un ruc petit
amb talegades de pebre.
Son Uiastre, un reinat gran
que per viure tothom basta:
arriba d’un cap a s’altre
i llavò fins a Son Fam.
L’amo En Juan, `xecau-vós,
que han de ballar sa darrera.
La Mare de Déu espera
amb senyores i senyors.