Sa meva dona primera
les me deixava passar;
sa que tenc és com un ca
que, en tenir malíci’, fa
més d’un pam de sabonera.
Sa madona de Son Bono
pegà foc an es rostoi
i se va cremar un genoi.
Idò bono! Idò bono!
Es dia que es fil és prim,
sa roba surt avenguda;
sa guerrera tenc menuda,
llengo- llarga i xerrim.