Dissabte, an aquestes hores,
lo meu cor quin estarà!
Pensarà i dirà coses
a un jovenet d’Artà.

Oh Maria ressalada!
Ets més dolça que un confit.
Jo t’hi jugaria un dit
que estàs tota enamorada.

Jesucrist està a la taula que dñona sospirs molt grans.
-¿Què és lo que teniu, mon Mestre, que tan fort ’nau sospirant?
-Una meravella és Pere, meravella és Juan.
El Dijous Sant de la Cena, els judíos me pendran,
me duran a can Ignasi (sic), los Pilats m’hi lligaran,
i Maria Magdalena, darrere, vendrà plorant,
i amb la seva cabeiera me llimpiarà la sang.