De bronzo són ses campanes,
es canons i es morters;
jo m’estimaria més
que es pern del món se rompés
que comprar-te ses vellanes.

Al•lots, no deixeu banderes,
que no hem de fer processons,
i aquests joves de Porreres
no mos hi moguen raons.

En acabar de segar,
mos casarem, amor meva,
veiam aqueixa gent teva
si haurà acabat de rallar.