Com foren a S’Arraval
qui estaven per a partir,
respongué sa d’es molí:
-Mos n’haurem de dur es vi.
Per cada una, un barral.
Es qui va encanyissar
es canyís de sa presó,
Déu li do tant de dolor
com Sant Marçal pot curar.
Madona de sa Verdera,
es vostro germà és casat.
Com tenim es cap trencat,
mos posam sa cervellera.