Dos doblers de peix per ella
li basten bé per sopar,
i es vespre, com s’homo hi va,
un poc de brou d’escudella.
I ella, sa gran guitzera,
no se pot atgefegar.
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Sopar
Llubí
889
III
D’un estiu surt un hivern:
s’ennigula, plou i trona.
Oh quina és sa meva dona:
va deixar sa mare bona
per servir un homo extern!
S’altre dia una cigala
se baraiava amb un gri
i un passaforadí
amb un moscard s’afaitava
i una llagosta aplegava
es pèl amb un estorí.
El qui de vós s’enamora
de dia no pot venir,
perque s’ha de devertir
a canonar i ordir
i passar sa llançadora.