Dos doblers de peix per ella
li basten bé per sopar,
i es vespre, com s’homo hi va,
un poc de brou d’escudella.
I ella, sa gran guitzera,
no se pot atgefegar.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Sopar
Poble
Llubí
Núm de glosa
889
Volum
III
Altres cançons relacionades
Es capellans de Sineu
són com a cans desfermats:
ell són millors per soldats
que per ministres de Déu.
Ja me puc morir en voler,
perque tenc lo que volia;
ja no esper més alegria
que el cel, a on Déu me crida
i ara ja hi voldria ser.
A Llubí ja deuen dir :
“Per anit, ¿que no vendran?”
I noltros els enganam
i som a mitjan camí.
Tradicionari de Mallorca
