Es dia de Sant Jaume era,
per temps me recordarà,
que l’amo se baraià
amb sa lloca damunt s’era.
Es polls prengueren malici’
perque tupaven sa mare:
- Pollets, ¿a on anau ara?
- A contar-ho a sa justici’.

Ses dones de Montuïri
no saben coure llegum:
per cuinar faves ceiades
hi posen s’oli d’es llum.

Garrovera, aquest cos teu
posat a l’altar major,
jo aniria a adorar-ló
com si fos Mare de Déu.