Sa teva amor, Gabriel,
si jo l’alcanç, poré dir
que en vida he tengut el cel,
la glòria abans de morir.
Me’n vaig a colgar, que és vespre;
jo estic a lo teu manar.
Com me sentiràs cantar,
treu es cap a sa finestra.
A sa xuia da-li empena,
ara que hi ha llibertat;
llavò entra sa corema
i es porc ha d’estar tancat.