En Es Llombards tot són roques;
com hi vaig no en puc sortir,
però hi ha unes al•lotes
guapes que no tenen fi.
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Es Llombards
Campos
467
III
S’altre dia, un ropit
caçava amb una pastera
ses anguiles de Cabrera,
p’es faro de formentor.
Com ho sabé es director
principal d emedicina,
amb ses dents d’una gallina
tomà es Castell d’Alaró.
I un borino ros venia,
bruixolant, de tramuntana;
amb sol calçons d’indiana
pareixia un majordom.
A davant Monti-Sion,
varen sortir, creu alçada.
Amb una rata pinyada
feren dinar per tothom.
I, en es port de Ciutadella
se va embarcar un coní
damunt s’arc de Sant Martí,
dirigit cap a Eivissa.
Un ase amb una pollissa
feia de gobernador.
Cent bous i un eriçó,
dins un barral, deien missa.
Sa meva dona, a poc a poc,
se voldrà riure de mi:
m’envia a dur aigo i foc,
i jo som tan aubercoc
que de tot li dic que sí.
-Margalida guapa,
¿me vols dir on vas?
-A rentar bugada
a s’hort de Son Mas.