En Es Llombards tot són roques;
com hi vaig no en puc sortir,
però hi ha unes al•lotes
guapes que no tenen fi.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Es Llombards
Poble
Campos
Núm de glosa
467
Volum
III
Altres cançons relacionades
Un homo vei qui se casa
amb una al•lota garrida,
sempre la té divertida
p’es veinats de fora casa.
Si venia un cavaller
d’es més nobles de Ciutat,
no mudaria, estimat.
Considerau si us vull bé!
En haver dinat estic
trempat per anar a segar,
però em solen agafar
dos o tres mals en un pic.
Si voleu que vos ho diga,
jo vos ho diré, si puc:
una, que em trob butzarrut
i em ‘gafa vessa i puput,
i és lo que més me castiga.
Tradicionari de Mallorca
