Un homo vei qui se casa
amb una al•lota garrida,
sempre la té divertida
p’es veinats de fora casa.
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Vida matrimonial
Campos
2227
III
Es gall de Son Porquer canta,
diu que no ha berenat:
i l’amo que ja ha afinat
que s’ordi va a coranta.
No plangues es temps perdut!
Mira que el te vuipagar!
Ja pots començar a comptar
quants de mesos has vengut.
-A devuit lliures cada any,
es temps que t’he ben servida,
són cent i vint, Margalida.
Un menut més no et deman.
-Si tu vols esser pagat,
també m’has de pagar a mi.
Ara, et vui fer concedir
s’oli que es llum ha cremat.
Na Rita Crestai, un dia,
s’enamorà d’un soldat,
i com el va haver tastat,
llavonses s’en penedia.