Un homo vei qui se casa
amb una al•lota garrida,
sempre la té divertida
p’es veinats de fora casa.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Vida matrimonial
Poble
Campos
Núm de glosa
2227
Volum
III
Altres cançons relacionades
Sa sogra tendràs raboa;
sempre l’hauràs d’aguantar;
un dia la vaig trobar
i tant de gust me va dar
com si em ’guessen fet ’guantar
una vaca per sa coa.
¿Com pot ser, ramell de flors,
‘xugar-me ets uis de plorar,
si amb sos meus peus vaig anar
a acompanyar a enterrar
s’alegria d’es meu cos?
Aquest hivern mos apreta
i tot ho fa anar a bordell.
S’euveia deixa s’anyell,
perque estima més sa pell
seva que sa que ella ha feta.
Tradicionari de Mallorca
