A’s cap d’amunt de la vila
hi tenc posat mon voler;
cosa bona hi deu haver,
perque tothom s’hi retira.
Santa Mònica sagrada,
mare de Sant Agustí,
emparau sa meva ànima,
que ara me’n vaig a dormir.
A Pina no hi ha pinar,
tot són barrancs i encletxes:
jo no sé com los Sants Metges
hi volgueren habitar.