Homo petit i ruat,
¿què tens de mi, que tant xerres?
¿No saps que a ses teves terres
no s’hi fa llenyam granat?
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Satíriques
Artà
193
II
Un favor he d’agrair
an el sen Miquel Cirera,
i llavò a madò Monera
i an En Juan Pejulí.
Una dona marinera
sempre mira d’on ve es vent,
De llevant o de ponent,
sa bonança sempre espera.
A un llum posen un ble
per donar-li s’envestida;
si no t’alcanç, Margalida,
voldria tenir sa vida
tan curta com un alè.