Jo mirant vaig descobrir
aquest roser preciós.
Que ho seria, de ditxós,
roses porer-hi coir!
D’es cap me’n vaig an es coll,
cap avall per sa ventresca,
i si és jove, esperoneja,
i si és veia, no se mou.
Vós teniu sa fia llesta
i la vos vull festejar.
Si no us voleu aixecar,
'mollau-la per sa finestra.