Llucmajor vares deixar
un poble tan gran i ric,
i ara t’ets establit
a un llogaret petit
qui sols no hi ha campanar
i sa gent de per allà
només tenen un vestit.
Si es saig hi va qualque pic,
penyora no pot lograr,
perque a sa casa no hi ha
caixa, pastera ni llit,
només un paper escrit
de deutes que hi ha a pagar.
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Llucmajor
Llucmajor
546
III
Una recordança bona
a dins Campos vaig deixar:
un infant i una dona;
los mantendrà qui voldrà!
Un jou i unes camelles
i es parei va concortat.
¿Ane quines parts, Bernat,
venen s’estopa a barcelles?
Sainies de plenitud
dues cada mes me’n dava,
i mu mare se pensava
que era sang que m’ofegava,
i era que jo ja n’estava
de sa teva amor vençut.