En veure voltor posat
damunt es Puig de sa Murta,
alerta, banyeta curta,
que no facem aufegat.
Mestre, bon mestre,
deixau-m’hi anar
a veure ses nines
dalt es campanar.
Repiquen ses campanes,
i tornen repicar,
volten i revolten
i cauen dins la mar.
A dins el vas del Roser
està enterrat mon compare.
Jo sempre dic a sa mare
que hi voldria estar també.