S’ordi de Sos Llulls parlà,
va dir an ets escaraders:
-Deixau-me créixer un poc més,
bastaré per safalcar.
Barbareta d’es Rafal,
tu n’ets una guilant jove.
Val molt més sa teva cóva
que sa dot de Son Punyal.
Vós me deis que per venir,
amor, no ho trobau possible.
Un colom ve del Morisme,
que és tan enfora d’aquí!