Ja som partit roda plena
i me’n vaig al de d’allà.
Hala, anem-mos-ne a colgar,
que ja som dins sa corema!
¿Què és lo que no estimam gens
i a tots mos fa molta nosa,
i seguit seguit se posa
dins es nostros pensaments?
La mort.
Quin coir més regalat
per ses costes de Bellveure!
Si mir cap avall, puc veure
llaurar lo meu bé estimat.