¿Què és lo que no estimam gens
i a tots mos fa molta nosa,
i seguit seguit se posa
dins es nostros pensaments?
La mort.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Endevinalles
Poble
Binissalem
Núm de glosa
17
Volum
II
Altres cançons relacionades
Estic cansat d’anar a noces,
llavò darrera novies;
me dura quatre o cinc dies
que tenc ses penes més grosses.
–Quinze dies a venir
estaré aquesta vegada.
–Mon bé, si feis una estada
com aquesta que heu fet ara,
ja no em trobareu aquí,
només que sentireu dir:
Tal jove n’han soterrada,
i per amor n’ha acabada
sa vida, i se va morir.
De tot n’és causa un fadrí
qui amb paraules l’ha campada.
Li deia qualque vegada:
–Garrida, fiau de mi
i jo fiaré de vós.
No creia que unes amors
tan fortes tenguessen fi.
Qui ho haguera hagut de dir,
que passàsseu per aquí
no tenguésseu cor de dir:
–Atl·lota meva, adiós!
Si jo poria tomar
sa penya de Can Jeroni
i sa de Can Pere-Antoni,
veuria Can Macià.
Tradicionari de Mallorca
