Garrovera, aquest cos teu
posat a l’altar major,
jo aniria a adorar-ló
com si fos Mare de Déu.
D’es budells d’es secretari,
llavò es d’es batle major,
duran a ca es teixidor
i en faran escandalari.
Si deis que mos sustentam
de ses capulles de gla,
no som com voltros d’es pla,
que veniu devers Deià
com no poreu aguantar,
devers ca vostra, sa fam.
I noltros no vos tiram,
sinó que encara vos dam,
perque tots som fiis d’Adam:
un amb s’altre s’ha d’amar.
Caín matà es seu germà
amb so barram d’un gorà;
per això, encara n’hi ha
qui se serveixen d’es bram.