Qualsevol qui del món fuig
perque no el puguin trobar,
que se’n vagi a retirar
damunt es Bec d’En Ferrutx.
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Muntanyes
Artà
239
III
Jo t’estim més, ramelloi,
que no ton pare i ta mare,
i, en mirar-te sa cara,
tots ets altres me fan oi.
Un moscard que no té dents
¿se voldrà riure de mi?
S’entrega: “cosí, cosí”,
i jo no tenc tals parents.
Amb s’amiga més lleial
que tenia, m’explicava;
davant, sa cara rentava,
i darrere m’aficava
un pam i mig de punyal.