Des que vos ne sou anada,
garrida, de Son Maiol,
es parei i tot du dol
i sa terra que ha llaurada,
i es pareier i s’arada.
ha romàs sense consol.
Vaig fer la Mare de Déu
amb so meu enamorat,
però gens de greu me sap
si no havia d’esser meu.
Vaja quina macarró!
que ho és de desmanyotada!
Ella se’n va a sa veinada:
- ¿Me vols aficar un botó?