Jo no creia ni pensava,
estimat, alcançar-vós.
Ramell de flors preciós!
Jo em tiraria, per vós,
dins un pou… a ras de paia.
Per ventura estic malalta
i vós deis: “Regalau-vós!”
Estimat, ausent de vós,
lo millor regalo em falta.
Sa pobila de can Ros
me va amb sa clenxa estirada,
i menja pa amb sobrassada
per tenir bones colors.