S’al•lota em va demanar
Sant Jaume quin temps venia;
li vaig dir que no ho sabia,
perque encara no tenia
doblers per fer-la ballar.
Amb s’amiga més lleial
que tenia, m’explicava;
davant, sa cara rentava,
i darrere m’aficava
un pam i mig de punyal.
¿Saps la tórtora què fa
en perdre sa companyona?
Tant si viu poc com estona,
sempre tota sola va.