Altres cançons relacionades
L’any dotze, sa fam voltava
Mallorca de cap a cap.
Qui volia comprar blat,
de sis aumuds arrasats,
a dos duros d’or el pagava.
De l’any dotze contaran
els minyonets innocents,
si se veuen a esser veis,
que se morien de fam.
Hi havia cases pobres
amb dos o tres combregats,
altres d’extremunciats
que vivien de garroves.
Es blat a coronta va:
dotze lliures sa cortera…
Fadrí que tengui casera,
enguany li espassarà.
L’any dotze era tot u.
Quan no en volia ningú,
s’aigo arribava a Sencelles.
Saps que fa de mal caçar
en no venir sa batuda!
No peguis sa correguda,
que sa llebre que has moguda
som jo qui l’he d’agafar.
Es gall m’han posat, Coloma,
a preu de molt alt valor:
cent lliures de cada ploma
i cent de cada barbó.
Perque no estigues fellona,
serà teu, en pagar-ló.
Tradicionari de Mallorca
