Jo m’he abrigades tres pells,
anit, per plor que no ploga;
són d’anyell i d’anyeloga,
d’anyeloga, tres anyells.
Saps que fa de mal caçar
en no venir sa batuda!
No peguis sa correguda,
que sa llebre que has moguda
som jo qui l’he d’agafar.
Beatetes d’Alaró,
cada dia us confessau
i tant de premi guanyau
com s’ase, Déu me perdó.