Saps que fa de mal caçar
en no venir sa batuda!
No peguis sa correguda,
que sa llebre que has moguda
som jo qui l’he d’agafar.
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Caçadors
Campanet
155
II
Jo festejava, a Maria,
sa fia de s’escolà;
i quan son pare ho va sebre,
de ràbia, se va matar.
¿Tu que vols altre criat
perquè et servesca més bé?
No muds, que no mudaré
fins i tant que cert sabré
que ton voler li has donat.
Llavò me sera forçat
es dir: -Quin cos tan ingrat!
que un tal no em ’vies de fer.
’Guesses engegat, primer,
i jo me’n seria anat.
Ara estic enamorat.
Senyor, ¿com ho he de fer?
Plorant pel món aniré
per veure si encontraré
qui em don consol o qui em mat.
Que, si no tens piedat,
dins la mar me tiraré;
i així tu veuràs, mon bé,
cara de sol vertader,
que em som mort desesperat.
Es qui es casa a foravila
sempre beu a bassiot.
Si l’enganen, no és de poc,
i ell és per tota la vida.