A Can Cuinalta, an es gendres,
los acuien de capoll,
los tanquen dins un assoll
i los donen faves tendres.
Encara que pobra sia
i duga es vestit dolent,
puc anar honradament,
perque no tenc cap parent
prop de sa Xueteria.
Tenc una guerrera nova
que em deverteix s’estimat,
i com ve que està cansat
de rallar amb mi, amb ella hi prova.