En Pep Penya du la doma
en so sò d’es trompejar.
¿Saps què devia mirar?
Si volia Na Coloma.

Jo em confés amb Vós, Senyor,
i amb Vós, Mare de Déu.
Es dia que em moriré,
que estiga en gràcia de Déu.
Jo em confés amb Vós, Senyor,
qui sabeu els meus pecats,
es que he fets i m’han fet fer,
i he fet fer i mal obrats:
de tots vos deman perdó.
Jo em confés amb Vós, Senyor,
com es malalt an es metge.
Sou metge de medicina,
metge de sa meva ànima
que en el cel no puc etrar.
Vostros peus vénc a adorar,
que sa meva ànima no se perda.
Jo tenc de restitir
s’ànima que Vós m’heu dada,
però jo l’he creada (sic)
que sols no és per a sortir.
Bon Jesús, pensau en mi:
no m’heu de deixar morir
que no m’hàgeu perdonada.

Un frare en la seva cel•la
no passa fred ni calor.
Ja és distint d’un segador,
que l’amo es calçons li vetla.