Espanya, per natural, passarà mala ventura: un menja, s’altre dejuna, i això resulta més mal que un cop de vent de mestral a l’abre que está en tenrura.
Espanya en general
Artà
Veniu, polit diamant; veniu, perloia garrida; veniu, que us vui dar ma vida, una cosa que estim tant.
Gallet, si sabies què ha d’esser de tu, no cantaries a davant ningú.
Estimada, posau pesos. Ja pagaran mos diners! La vostra cara lluu més que dotze mil llantoners amb tots es llantons encesos.
