Espanya, per natural,
passarà mala ventura:
un menja, s’altre dejuna,
i això resulta més mal
que un cop de vent de mestral
a l’abre que está en tenrura.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Espanya en general
Poble
Artà
Núm de glosa
20
Volum
III
Altres cançons relacionades
Des que vaig caure soldat,
ses dones no em volen veure.
¿Elles que se deuen creure
que Déu m’ha desamparat?
Un temps, com era fadrí,
fent glosses me devertia,
i ara, de cada dia,
lo que em lleva s’alegria
és es talec d’es molí.
Es dia de Sant Jaume era
quan sa nova va arribar
que s’havia d’embarcar
es floret de Son Servera.
Tradicionari de Mallorca
