-S’aigo, que és maina de Déu,
posada pel cristià,
no me n’has volguda dar:
que és ingrat aquest cor teu!
-No és que sia estat ingrat:
tu, que em vas amb traidoria!
Sang d’es meu cor te daria
si anaves amb lleialtat.

Hi havia una rateta
qui agranava sa carrereta.
Va trobar un dobleret:
-¿Què en faré d’aquest dobler?
Compraré caramel•lets…
No! que hauré de tirar es paperets!
Compraré vellanetes…
No, que hauré de tirar ses clovelletes!
Compraré una coleta
i, d’es tronxos, faré una caseta.
Va passar una guarda d’arriets:
-Rateta, ¿que estàs pintadeta?
¿que em vols per marit?
-Si cantes polit.
-Ah aaahà! aaah!
-Passau, passau
que sa caseta em retgirau
i a mi també!
Va passar una guarda de bouets:
-Rateta, ¿que estàs pintadeta?
¿que em vols per marit?
-Si cantes polit.
-Muuuf, muuuf, muuuf!
-Passa, passau!
que sa caseta em retgirau
i a mi també!
Va passar una guarda de moixets.
Un qui duia un estel d’or en es front, va dir:
-Rateta (fan la veu dolça) ¿que estàs pintadeta?
¿que em vols per marit?
-Si cantes polit.
-Miau, miau, miau!
-Entrau, entrau!
que sa caseta m’alegrau
i a mi també.

An el Bon Jesús vaig dir:
-Bon sol i bona diada,
avui que tenc s’estimada
que sega devora mi.