Molt la m’has de comanar,
i si se’n riu, que se’n riga,
perquè d'una roca viva
un clavell ne sortirà.

Un temps, sentir dir "Miquela",
que ho trobava d’esquerrà!
I ara, de poc ençà,
en sentir-la anomenar,
m’agenoi i bes en terra.

En es carrer de ses Eres
ja no m’hi veureu tornar
perque diuen que allà hi ha
al•lotes molt malfeneres.