Es meu guerrer té cavall,
animal de fantasia,
i jo no n’hi donaria,
un dia de bona fira,
a tot estirar, un real.
Quina lluna fa tan clara,
garrideta, i vós sopau!
Jo, p’es forat de sa clau,
'ximateix vos veig sa cara.
Sant Antoni d’es Fangar,
no estigueu arraconat;
sortiu enmig d’es rotlat,
que es “molts anys” vos volem dar.