Un homo qui no està bo,
envia a demanar es metge.
Tant m’estim jo qui som lletja,
com tu qui fas mal de cor.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Satíriques
Poble
Artà
Núm de glosa
342
Volum
II
Altres cançons relacionades
Jo tenc sa memòria a sostres
i sa carn a comellars;
dins es cap duc es compàs
per dir-ne poques i moltes.
Un pastor ahuca i siula
per aplegar es bestiar.
Jo sempre m’ho vaig pensar,
que em deies dona per riure.
Si em deies dona per riure,
jo et deia homo per xacota.
Encara que sia al•lota,
jo de tu m’he sabut riure.
A segar me’n vaig avall
i no se quan tornaré.
D’es doblers que avançaré,
comare, vos faré un ball.
Tradicionari de Mallorca
