Una coqueta
amb sal i oli
i un foradet,
per sa boqueta
menja-le’t, menja-le’t!
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
De jocs
Artà
Assonant
24
III
Estenen la mà d’un infantó; palmell per amunt; i amb el cap del dit índex fan un moviment circular dins la maneta; com si fessin una ensaimada; mentre diuen la cançó. En dir “Menja-le’t; menjale’t; acosten la mà del nin a la seva boqueta perquè faci com si menjàs.
Sa mort d’En Cabrinetti,
xiribiu, xiribiu, bum-bum, bunbulum!
Sa mort d’En Cabrinetti s’haurà de recordar, ahahà, ahahà!
S’haurà de recordar, s’haurà de recordar!
’Niré a ca s’hostelera : -¿Què hi ha per a sopar?
-Hi ha calius amb aile i arròs amb bacallà.
-¿Qué tienen les senyores que no volen sopar?
Que tienen mal d’amores o mal de festejar?
-Perque n’esteim cansades, voldríem reposar.
-Encén el llum, criada, mena-les a colgar.-
La criada, traïdora, se va aturar a escoltar.
-No són dames , senyora; són lladres per robar!
Sa bufanda val dos duros
i es capell desset pessetes;
de bufanda amb dues lletres
només en duen es curros.
M’escriuràs, en esser mort,
d’allà on aniràs a viure,
i, si tens ganes de riure,
serà que estàs bo i fort.