Vós amb la vostra hermosura
feis enamorar es fadrins;
duis la lluna per tapins
i el sol per vestidura.
La jove, si estau cansada,
¿voleu que no ballem pus?
La roba que duis posada,
par que sia tavellada
de ses mans del Bon Jesús.
Olla petita, prest vessa:
aquest mal, de sempre ha usat.
Jo no m’havia enterat
que aquesta de Son Daurat
d’homos tengués tanta pressa!