Amb estidores de fust
tornen a devers Marina
i es paraire qui renyina,
diu :-Al•lots, toneu lo just.
Ses al•lotes, quan se casen,
se pensen que van al cel.
Moltes van al Purgatori
i qualcuna va a l’Infern.
Sant Antoni d’es Fangar,
no estigueu arraconat;
sortiu enmig d’es rotlat,
que es “molts anys” vos volem dar.