El Rector de guardiola
venia de passejar.
Li varen robar sa bossa
i llavò sa mula bona.
I li varen fer jurar
que no ho havia de contar
a cap homo ni a cap dona.
“Per això, us ho dic a Vós,
a Vós, Déu omnipotent,
que no sou homo ni dona:
que varen esser aquells dos
qui estan a davall sa trona”.
Adiós Son Estaràs,
Son Canals i Purgatori,
i es camí de la Glòri’
fa fosca i no el trobaràs.
Ramell de peres madur:
com més te mir, més m’agrades;
m’estim més mirar-te a tu
que quantes Déu n’ha creades.