Pic palleric,
cama, cama de ropit,
cama, cama d’arengada.
Lleva aquest dit,
que no te pessic;
lleva aquest altre
que no et faça gens de falta.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
De jocs
Poble
Artà
Rima
Assonant
Núm de glosa
152
Volum
III
Interpretació
Els nins posen les manetes; palmell per avall; damunt la falda d’una persona gran; que fa el joc; i va pessigant; suaument; cada un dels ditets; per orde i dient la cançoneta. En acabar-la; el darrer ditet que ha pessigat; es doblega o amaga; perquè ja està franc. Diuen la cançó tantes vegades com dits hi ha; fins que estan tots arrufats fora un. Al nin que encara ha quedat amb el dit allargat; li correspon fer el joc.
Altres cançons relacionades
Bartomeu, quanta vegada
vos he cridat mort o viu,
Bartomeu, i mai veniu!
¿Que heu fet altra enamorada?
A Sant Marçal som anat;
mirau si l’he feta bona:
he baratada sa dona
amb un siurell, cap per cap;
i com me som capguardat,
el m’han donat que no sona.
No tenc siurell ni tenc dona:
enganat de cap a cap!
L’amo, deixau-m’hi anar
a coir a sa llaurada:
jo no ho faig p’es pereier,
ni p’es parei ni s’arada,
jo hi som per un jornaler
qui em té sa vida guanyada.
Tradicionari de Mallorca
