Pic palleric,
cama, cama de ropit,
cama, cama d’arengada.
Lleva aquest dit,
que no te pessic;
lleva aquest altre
que no et faça gens de falta.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
De jocs
Poble
Artà
Rima
Assonant
Núm de glosa
152
Volum
III
Interpretació
Els nins posen les manetes; palmell per avall; damunt la falda d’una persona gran; que fa el joc; i va pessigant; suaument; cada un dels ditets; per orde i dient la cançoneta. En acabar-la; el darrer ditet que ha pessigat; es doblega o amaga; perquè ja està franc. Diuen la cançó tantes vegades com dits hi ha; fins que estan tots arrufats fora un. Al nin que encara ha quedat amb el dit allargat; li correspon fer el joc.
Altres cançons relacionades
Quan me dirà: “Això és tot?”
jo diré: “Això és sa mostra”.
Es correus se’n van a posta
a dur endiana de brot.
Heu quedat com un ramell;
vos poreu apreciar.
Un temps jo ho solia usar,
i ara ja m’he dat per vei.
Me’n pren com aquell anyell
que ja se sent per sa pell
ses unglades d’es milà.
¿Que no sabeu es cantet
que fan devers Son Servera?
Canta una rossinyolera
amb un rossinyolet.
Tradicionari de Mallorca
