L’amo, deixau-m’hi anar a coir a sa llaurada: jo no ho faig p’es pereier, ni p’es parei ni s’arada, jo hi som per un jornaler qui em té sa vida guanyada.
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Collir oliva
Artà
343
II
Un temps jo duia quimeres de festejar En Rabassó, i ara no vaig de rabasses, ni rabasses ni tió.
Mu mare no ho vol, no, no, que festeig per sa finestra; emperò p’es finestró, Juan, vine cada vespre.
-Duc sa camia remui de suar el calor teva. -Aquell qui no en vol de meva, jo de sa seva no en vui.