Amb sos esperons de gall
i vestit de l’Anticrist,
t’he comparat, com t’he vist,
a Judes ’nant a cavall.
Jo tenc una fe divina
que n’has d’esser mon espòs;
ramell de principals flors,
no t’inquietes ni plors
fins que sapis que el meu cos
tenga cap de vena viva.
Quan varen fer Son Pastor,
m’estrany com no hi feren clasta,
i és que varen dir:-Ja basta
de sa paret sa blancor.