Oh peuet de San Bernat,
tu qui dius la veritat,
taiarem un pam i mig de cap.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
De jocs
Poble
Artà
Rima
Assonant
Núm de glosa
146
Volum
III
Interpretació
Els nins s’asseuen a un escalonet; un al costat de l’altre. Posen els peus junts. El qui fa el joc; va dient la cançó tocant un peuet darrera l’altre. El darrer que ha senyalat en acabar la cançó; es retira. L’amaga. Es repeteix la cançó; tantes vegades com peus hi ha. El darrer peu que queda és del nin que perd el joc. Els altres li diuen a la una: “Es gallaroto! Es gallaroto!”
Altres cançons relacionades
Bartomeu, quanta vegada
vos he cridat mort o viu,
Bartomeu, i mai veniu!
¿N’heu fet altra enamorada?
Com te veig tan oprimit,
m’allargues sa malaltia.
Ja et veig, no et veig, vida mia.
Demés que t’enyor de dia,
llavò et somii en sa nit.
No hi va haver cap de vivent
ni planta que no patís.
Déu mos va donar un avís,
mil vuit-cents coranta-sis,
d’unes neus amb tan mal vent.
Tradicionari de Mallorca
