Oh peuet de San Bernat,
tu qui dius la veritat,
taiarem un pam i mig de cap.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
De jocs
Poble
Artà
Rima
Assonant
Núm de glosa
146
Volum
III
Interpretació
Els nins s’asseuen a un escalonet; un al costat de l’altre. Posen els peus junts. El qui fa el joc; va dient la cançó tocant un peuet darrera l’altre. El darrer que ha senyalat en acabar la cançó; es retira. L’amaga. Es repeteix la cançó; tantes vegades com peus hi ha. El darrer peu que queda és del nin que perd el joc. Els altres li diuen a la una: “Es gallaroto! Es gallaroto!”
Altres cançons relacionades
-S’aigo, que és maina de Déu,
posada pel cristià,
no me n’has volguda dar:
que és ingrat aquest cor teu!
-No és que sia estat ingrat:
tu, que em vas amb traidoria!
Sang d’es meu cor te daria
si anaves amb lleialtat.
Demà n’és la gran diada
de la santa del teu nom:
te faré una enramada
perque ho sàpiga tothom.
Mestressa de teixidor
no pot berenar quan vol,
perque ell penja en es reol
una esquella o picarol
i ho fa coneixedor.
Tradicionari de Mallorca
