Oh peuet de San Bernat,
tu qui dius la veritat,
taiarem un pam i mig de cap.
De jocs
Artà
Assonant
Els nins s’asseuen a un escalonet; un al costat de l’altre. Posen els peus junts. El qui fa el joc; va dient la cançó tocant un peuet darrera l’altre. El darrer que ha senyalat en acabar la cançó; es retira. L’amaga. Es repeteix la cançó; tantes vegades com peus hi ha. El darrer peu que queda és del nin que perd el joc. Els altres li diuen a la una: “Es gallaroto! Es gallaroto!”
Oh bella font d’aigo viva,
mon bé, d’on habitau vós!
Habitau dins ets Olors
i jo habit a dins la vila.
Vet aquí un brot de murta
coït de la teva mà
per veure si et tornarà
aquella amor que t'és fuita.
Ses figueres aubacors
no n’han tengudes d’inflades,
per això vos n’he enviades
de rotges, que són millors.