Aquesta ja és sa darrera
de ses cançons que faré.
Com a S’Estepar aniré,
floreta de taronger,
trauran ets uis ses figueres
i per ses rels ses murteres
faran paumes de fasser
i s’uiastre d’es llenyer,
Tonina, ja sabrà fer
fruit de cinquanta maneres,
aubercocs, peres, cireres,
i nous sense esser noguer.
-Quin jardí tan preciós!
Quina fruita tan madura!
Oh, parral de confitura!
-Però no en menjareu vós!
Aquella mà tan inflada
de s’estimat, ¿què deu fer?
Amor, si m’estava bé,
hi faria una passada.