A Santanyí una jaia
que no té queixals ni dents
li donen ferros calents
i amb ses genives los taia.
¿A on és aquella amor
que tu deies que em tenies?
Tu deies que bé em volies;
i és estat coneixedor!
¿Com deu esser que, en sortir
un pretendent a una al•lota,
en dia que té marrota
tot d’una li diuen “sí”?