M’he posat mocador a’s coll
per porer fer de currete;
tenc sa dona pertenete.
vui assemblar a qui bé em vol.

Al qui de mi ha rallat,
al qui ralla i no s’atura,
Déu li do tanta ventura
com el qui neix i no sura
i se mor desesperat.

Casat som, no tenc remei;
jo no puc festejar-tè.
Voldria, per mirar-tè,
un ui a cada cabei.