Mon cor no dorm ni reposa
ni té gens de quietud.
S'enamorat no és vengut
perquè està malalt de rosa.
Com veig sa soca tan alta
i es roser tan espinós!
Rosa, no puc coir-vós
per una part ni per s’altra.
Jo tenc ses cames trencades
de pujar i davallar.
Malhaja el qui va posar
s’ofici de ses criades!
I les menen a barrades
perque sang seva no hi ha.