Un mariner agafa cranques
quan té s’ormeig acabat.
Ses dones han afinat
que fa bon seure amb ses anques.
Un homo que se’n va enfora
i no sap si tornarà,
en veure Sant Julià,
d’alegria, casi plora.
Hermosa i polida anau,
gentil flor de galania;
per rallar amb vós, aniria
set anys i vint-i-un dia
per damunt punxes de clau.