Lo senyor de Orriola, quan vol sopar, no té pa;
agafa l’escopeta i ja n’és partit a caçar.
No troba caça ninguna ni cap tir a on tirar,
només una joveneta que guardava el bestiar.
La va trobar adormideta a l’ombra d’un auzinar;
quan ne fou desxondideta, d’aquesta manera parlà:
-Es bouets són de mon pare, ses auvelles d’es germà;
demanau-les a ma mare i també a sa padrina,
i si elles les vos donen, ben donades estaran.
N’hi ha qui van de musiques
i altres qui van a colgar;
n’hi ha qui tiren es pa
i altres qui aixequen ses miques.
¿A on és Na Magdalena
de l’amo En Pep Siquier?
Que vénga, que l’he mester,
perque estic resolt a fer,
baix d’es seus peus, corantena.