L’anell a la butxaca,
l’anell a la fragata,
l’anell a cada dit
i fa xit xiritxit!
De jocs
Artà
Assonant
Es el joc que diuen “de l’anellet”. Formen una rotlada; tots asseguts de cara a dins el rotlo. Prèviament; han passat un anell o tumbaga; per una cordellina llarga; que basti; fermada; per tota la rotlada. Tots agafen amb les dues mans; punys closos; cap avall; la llendereta. Diuen la lletra de la cançó; i; en arribar a “I fa xit xiritxit”; en fa passar molt dissimuladament l’anell; a fi que el qui fa el joc no pugui conèixer on para; quan s’aturen de voltar. Si ho endevina; queda franc de fer el joc. Si ho endevina; queda franc de fer el joc. Si no ho endevina; el torna fer.
Si anau a la Rambla,
no vos hi arrambeu,
que la Rambla taca
i vos soiareu.
Un temps venies veus altes,
i ara ja no hi véns, no.
Un fill d’un arrendador
i amo de possessió
ha preses ses vostres cartes.
A dins mon hort hi ha
dues pomes entre-xeque,
tre melicotons en flor,
quatre magranes acoronades,
cinc uis de col acopades,
sis aubergínies avantatjades,
set tomàtigues acolorides,
vuit olives pansides,
nou taronges agraciades,
onze motes de juavert estufades
i dotze metles badades.