L’anell a la butxaca,
l’anell a la fragata,
l’anell a cada dit
i fa xit xiritxit!
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
De jocs
Artà
Assonant
8
III
Es el joc que diuen “de l’anellet”. Formen una rotlada; tots asseguts de cara a dins el rotlo. Prèviament; han passat un anell o tumbaga; per una cordellina llarga; que basti; fermada; per tota la rotlada. Tots agafen amb les dues mans; punys closos; cap avall; la llendereta. Diuen la lletra de la cançó; i; en arribar a “I fa xit xiritxit”; en fa passar molt dissimuladament l’anell; a fi que el qui fa el joc no pugui conèixer on para; quan s’aturen de voltar. Si ho endevina; queda franc de fer el joc. Si ho endevina; queda franc de fer el joc. Si no ho endevina; el torna fer.
Damunt un ruc, damunt un ruc,
un senyor ben assegut!
Ell se n’anava a passejar,
i es ruc va caure, va llenegar.
HI havia aigo, se va soiar.
Sa mare deia per tot arreu:
-¿No voleu caure? No coalqueu!-
I es senyor deia: -Això és amarg!
Qui no vol caure, que no coalc!-
Damunt un ruc, damunt un ruc!
Un temps venies veus altes,
i ara ja no hi véns, no.
Un fill d’un arrendador
i amo de possessió
ha preses ses vostres cartes.
Dos punxentos,
dos lluentos,
quatre tripotrapos
i un arruixador de mosques.
Un bou.