Etimat meu, vine ací,
te mostraré ses faldetes,
me costen denou pessetes,
d’endiana de xelí.
Aubarca, ¿sabeu com ès?
Com sa terra de Cucanya:
qui més hi fa, manco hi guanya,
i qui hi sembra, no cui res.
Un vespre de molta fosca
en es cafè vaig entrar;
tres al•lotes vaig trobar
que jugaven a marronxa.