Amb so rallar que tu fas,
com que la’m tengues segura.
No sies tan criatura
que, per sa teva figura,
de sa casa me n’anàs!
Es vespre sou sa primera
que vos deixau de segar,
i es dematí sempre hi ha
fil o veta que nuar,
sols per esser sa darrera.
Jutges, escrivans, notaris,
missèrs i procuradors,
a infern hi ha armaris
aposta per posar-lós.