Un bocinet de paper
de Barcelona em bastava
per veure el teu cor si estava
posat a voler-me bé.
Aquesta polla rosseta
que ara és sortida a ballar,
quants de pollastres hi ha
que li farien s’aleta!
Vós sou aquell que em privau
ses meves alegrietes;
de lluny me feis manballetes,
i com som prop, no em mirau.