Si te’n vas, bon vent a l’aire,
i, si tornes, lo mateix;
i si no tornes mai més,
jo no t’enyoraré gaire.
Adiós, sol vertader,
estel de sa matinada!
Mereixs esser coronada
de brostades de llorer.
Si no t’arrib a alcançar,
mai més de mi sabràs noves:
llocs estranys, barrancs i coves
serà lo meu habitar.